1.Dibuixa o fotografia del peix, primer amb la seua morfologia i després la seua anatomia, fixant-te en l'exemplar que estàs estudiant, i indicant en els dibuixos tot el que has observat.
2.Com tenen la pell? Què aprecies al llarg del seu cos? Quina funcio té?
La majoria dels peixos tenen la pell recoberta de escates , que els protegeixen i els aillen. Però no totes les escates són iguals per exemple els taurons tenen un tipus distint d'escates, denominades dentículs dèrmics e inclus alguns peixos ni tan sols tenen escates.Els peixos, com tots els vertebrats, posseeixen un esquelet que li confereix forma i solidesa al cos. En el cas del peix inclou un eix dorsal, el crani i les extremitats. La base d'aquest eix, el component rígid del qual és la columna vertebral, és el cordó dorsal entorn del que s'ha desenvolupat aquella. La columna vertebral es compon d'un nombre variable de vèrtebres unides entre si. Les vértebras presenten sobre el centre un orifici pel qual passa el sistema nerviós central, incloent-hi la medula espinal.
3.El sorell (jurell) és un peix teleosti. Què significa això?
La definició d'aquesta paraula dins la zoologia corresponal tipus de peix cuyo esquelet està totalment osificat.També se denomina d'aquest mode a l'ordre d'aquests animals, cuyos integrants son la majoria dels peixos,tant d'aigua dolça com marins.La seua principal caracteristicas es l'esquelet osificat.Tenen ademés un opercle que és un ós dur que recobreix les branquies.Normalment en la majoria dels peixos este opercle marca el límit entre el tronc i el cap.
Aquest és un exemple d'un teleostí marí
4.Com respira el peix que estem estudiant? Descriu l'aparell respiratori.
Realitza l'intercanvi gasos, a través de branquies basicament i transporta els gasos per medi d'un pigment similar a la hemoglobina humana,
RESPIRACIÓ PER BRÀNQUIES
La cavitat bucal dels peixos teleostis (peixos ossis moderns) es comunica amb l’exterior a través de la boca i de les fenedures branquials, unes obertures laterals presents en la faringe en les quals es desenvolupen les brànquies. Gràcies a l’opercle, una estructura sòlida situada a cada costat del cap, les brànquies queden protegides.
L’estructura de les brànquies és complexa. A partir dels arcs branquials, unes estructures corbades que passen a través de les fenedures branquials a cada costat del cap, es desenvolupen dues fileres de filaments branquials, disposats entre ells formant una V. D’aquests filaments parteixen un conjunt de plegaments anomenats lamel·les secundàries, disposades perpendicularment al filament. A cada costat del filament trobem entre 10 i 40 lamel·les per mm. Així doncs, és en aquestes laminilles secundàries on té lloc l’intercanvi de gasos, ja que estan formades per una paret molt prima de teixit i estan molt ben vascularitzades.
Així doncs, l’aigua que entra per la boca carregada amb oxigen, passa a través de les brànquies i surt per l’opercle; mentre que la sang circula en sentit contrari a través de les lamel·les per atrapar el màxim d’oxigen.
5.Quina posició ocupa el cor?
El cor es troba entre el estómac , al'aleta anal on estan els rinyons, les tripes, el budell... i la seua funció és bombejar sang cap a les branquies per a agafar l'oxigen ja fet aço es distribueix per una arteria que va des del cap fins a la cua
6.Dins deles diferents classes de peixos diferenciem: àgnats, peixos ossis i peixos cartilaginosos.
Peix àgnat:A més de l'absència de mandíbules, els àgnats es caracteritzen per tenir notocordi, tant les larves com els adults. Els àgnats no són un grup natural sinó parafilètic, ja que el que els uneix no són determinades característiques comunes, sinó l'absència d'altres, en aquest cas de mandíbules.
Peix ossi:La reproducció és generalment ovípara, amb postes que poden arribar a ser de milions d'ous, per tal de compensar l'alta mortalitat que sofreixen les cries. Ocasionalment també es dóna la reproducció ovovivípar i vivípara
Peix cartilaginós:El cos hidrodinàmic dels peixos cartilaginosos està recobert per una pell aspra, i tenen aletes rígides que no es poden plegar. La majoria són depredadors, però les espècies més grans s'alimenten de zooplancton, els quals van atrapant mentre neden, deixant la seva boca oberta i filtrant-los a continuac.
7.Tria una espécie comenta dins de què classe està i els seus principals caracteristiques.
La girafa) és un mamífer artiodàctil, nadiu d'Àfrica i conegut sobretot perquè és la més alta de totes les espècies vivents d'animals terrestre.
Alimentació:El règim alimentari de la girafa concorda amb el seu físic; menja les fulles dels arbres per les que fa servir la seva llarga llengua. Les que viuen al sud d'Àfrica prefereixen les branques i fulles que tenen espines. Quan es nodreix amb aliments frescos i sucosos pot romandre molt de temps sense aigua, però en les èpoques de sequera recorre diversos quilòmetres per beure en les llacunes pantanoses.
Habitat:Les girafes son natives d'Àfrica, viuen tant als pastosfins a llanures obertes dado a que la seua alimentació són fulles de la cima dels arbres als que viurien be als boscos espesos constituiria obstacles debut a la seua altura debut a la seua altuta
