ESTUDIEM PIPEC 7 

1.Dibuixa o fotografia del peix, primer amb la seua morfologia i després la seua anatomia, fixant-te en l'exemplar que estàs estudiant, i indicant en els dibuixos tot el que has observat.

2.Com tenen la pell? Què aprecies al llarg del seu cos? Quina funcio té?
La majoria dels peixos tenen la pell recoberta de escates , que els protegeixen i els aillen. Però no totes les escates són iguals per exemple els taurons tenen un tipus distint d'escates, denominades dentículs dèrmics e inclus alguns peixos ni tan sols tenen escates.Els peixos, com tots els vertebrats, posseeixen un esquelet que li confereix forma i solidesa al cos. En el cas del peix inclou un eix dorsal, el crani i les extremitats. La base d'aquest eix, el component rígid del qual és la columna vertebral, és el cordó dorsal entorn del que s'ha desenvolupat aquella. La columna vertebral es compon d'un nombre variable de vèrtebres unides entre si. Les vértebras presenten sobre el centre un orifici pel qual passa el sistema nerviós central, incloent-hi la medula espinal.

3.El sorell (jurell) és un peix teleosti. Què significa això?
La definició d'aquesta paraula dins la zoologia corresponal tipus de peix cuyo esquelet està totalment osificat.També se denomina d'aquest mode a l'ordre d'aquests animals, cuyos integrants son la majoria dels peixos,tant d'aigua dolça com marins.La seua principal caracteristicas es l'esquelet osificat.Tenen ademés un opercle que és un ós dur que recobreix les branquies.Normalment en la majoria dels peixos este opercle marca el límit entre el tronc i el cap.
Aquest és un exemple d'un teleostí marí

4.Com respira el peix que estem estudiant? Descriu l'aparell respiratori.
Realitza l'intercanvi gasos, a través de branquies basicament i transporta els gasos per medi d'un pigment similar a la hemoglobina humana,

RESPIRACIÓ PER BRÀNQUIES

La cavitat bucal dels peixos teleostis (peixos ossis moderns) es comunica amb l’exterior a través de la boca i de les fenedures branquials, unes obertures laterals presents en la faringe en les quals es desenvolupen les brànquies. Gràcies a l’opercle, una estructura sòlida situada a cada costat del cap, les brànquies queden protegides.

L’estructura de les brànquies és complexa. A partir dels arcs branquials, unes estructures corbades que passen a través de les fenedures branquials a cada costat del cap, es desenvolupen dues fileres de filaments branquials, disposats entre ells formant una V. D’aquests filaments parteixen un conjunt de plegaments anomenats lamel·les secundàries, disposades perpendicularment al filament. A cada costat del filament trobem entre 10 i 40 lamel·les per mm. Així doncs, és en aquestes laminilles secundàries on té lloc l’intercanvi de gasos, ja que estan formades per una paret molt prima de teixit i estan molt ben vascularitzades.

Estructura del sistema branquial dels peixos (Foto: Biología cuaderno).

Així doncs, l’aigua que entra per la boca carregada amb oxigen, passa a través de les brànquies i surt per l’opercle; mentre que la sang circula en sentit contrari a través de les lamel·les per atrapar el màxim d’oxigen.

5.Quina posició ocupa el cor?

El cor es troba entre el estómac , al'aleta anal on estan els rinyons, les tripes, el budell... i la seua funció és bombejar sang cap a les branquies per a agafar l'oxigen ja fet aço es distribueix per una arteria que va des del cap fins a la cua 

6.Dins deles diferents classes de peixos diferenciem: àgnats, peixos ossis i peixos cartilaginosos.

Peix àgnat:A més de l'absència de mandíbules, els àgnats es caracteritzen per tenir notocordi, tant les larves com els adults. Els àgnats no són un grup natural sinó parafilètic, ja que el que els uneix no són determinades característiques comunes, sinó l'absència d'altres, en aquest cas de mandíbules.

Peix ossi:La reproducció és generalment ovípara, amb postes que poden arribar a ser de milions d'ous, per tal de compensar l'alta mortalitat que sofreixen les cries. Ocasionalment també es dóna la reproducció ovovivípar i vivípara

Peix cartilaginós:El cos hidrodinàmic dels peixos cartilaginosos està recobert per una pell aspra, i tenen aletes rígides que no es poden plegar. La majoria són depredadors, però les espècies més grans s'alimenten de zooplancton, els quals van atrapant mentre neden, deixant la seva boca oberta i filtrant-los a continuac.

7.Tria una espécie comenta dins de què classe està i els seus principals caracteristiques.

La girafa) és un mamífer artiodàctil, nadiu d'Àfrica i conegut sobretot perquè és la més alta de totes les espècies vivents d'animals terrestre.

Alimentació:El règim alimentari de la girafa concorda amb el seu físic; menja les fulles dels arbres per les que fa servir la seva llarga llengua. Les que viuen al sud d'Àfrica prefereixen les branques i fulles que tenen espines. Quan es nodreix amb aliments frescos i sucosos pot romandre molt de temps sense aigua, però en les èpoques de sequera recorre diversos quilòmetres per beure en les llacunes pantanoses.

Habitat:Les girafes son natives d'Àfrica, viuen tant als pastosfins a llanures obertes dado a que la seua alimentació són fulles de la cima dels arbres als que viurien be als boscos espesos constituiria obstacles debut a la seua altura  debut a la seua altuta

ESTUDIEM  PIPEC 6

Crustacis:
1.Indica en quines caracteristiques et bases per a afirmar que el carranc és un artròpode.

Es pot observar l'esquelet extern que presenten, i que tenen com component principal la quitina, substància que li confereix certa duresa i que és similar a la cel.lulosa, aleshores és una característica esencial dels artròpodes que els distingeix i que no pot faltar en la definició la presencia d'un exoesquelet quitinós.

2.Assenyala tots els elements que identifiques en estos dibuixos.







3.Indica quins caràcters posen de manifest el dimorfisme sexual entre exemplars de distint sexe.
Es pot apreciar clarament el dimorfisme sexual del lleó mascle pel seu tamany i la seua gran melena , les femelles careixen d'ella i es senten atraigudes pel mascle que tinga la melena més llarga i més ben cuidada.


1.Per què la primera part del cos es denomina cefalotòrax?
És la part del cos dels crustacis i aràcnids formada per la unió del cap i el tòrax en única unitat funcional.Als crustacis s'acostuma a dir pereion , que és un tipus de cefalotòrax cubrit per un caparasó i al cual hi ha en general,un par d'ulls,dos pars d'antenes,tres pezes bucals i cinc pates locomotores.

2.Quina funció realitzen les antenes i les antènules?
Les antenes,o més xicotetes antènules estàn articulades al cap poden rotar en la seua base articular mocondilar. Alojen multitud de sensilies tàctils,olfatoris,gustatives i termo-e higroreceptores, que permeteixen al animal percebre la presència d'objectes tocant-los,escoltar,percebre el moviment de l'aire , así com captar la temperatura i l'humetat de l'ambient i els objectes tocats per ells.

3.Quina és la composició química de l'exoesquelet?
Està compost per el polisacàrid quitina, un polímer format per cadenes rectes i simples (no ramificades) de N- acetil-2.D- glucosamina,un monosacàrid que inclou nitrògen en la seua composició.

4.Quants artells té cada pota del primer aparell toràcic? Quina funció té la dita pota?
El cap dels crustacis es compon de cinc metàmers o segments(sis per alguns autors), més o menys fusionats , més el alacró. Actuen com pezes bucals adicionals denominades maxilípeds.

5.Com és l'esquelet que forma cada artell?

El esqueleto está formado por dos capas segregadas por la epidermis, la epicutícula y la procutícula. La primera está formada por proteínas y ceras que evitan la pérdida de agua. La segunda, mucho más gruesa, se puede dividir en una exocutícula y una endocutícula, ambas formadas por proteínas y quitina, y en algunas especies marinas, como en los crustáceos, se pueden producir acúmulos de carbonatos o fosfatos. En la capa más externa de la procutícula, la exocutícula, se produce la acumulación de fenoles que la refuerzan y le confieren resistencia, por lo que suele faltar en las zonas donde es necesaria una cierta flexibilidad como ocurre en las membranas que conectan los artejos de las extremidades y en las líneas de sutura por donde posteriormente se romperá el esqueleto durante la muda.

6.Quants artells posseix una pota toracica que no acabe en pinça?Quina funció té?
Posseix 4 artells i la seua funció es fer que el cranc puga avanzar.

7.El carranc de mar és un animal de respiració branquial,que està adaptat a viure en l'aigua de mar. Per a que seguix viu quan ho veiem en les pescateries , si està fora del seu habitat?
Perquè humedeixen les branquies amb el seu propi flujo salival,per a que el oxigen atmosfèric puga ser absorbit sense major problema , si pasa més temps les branques es resequen i irriten i produeixen asficsia.

8.Tots els carrancs decàpodes són iguals?Quines són les diferencies 
Gamba Roja: (Aristeus antennatus) Solo se encuentra en el Mediterráneo, preferentemente en la costa levantina española. Es exquisita, se cotiza a precio de oro y cada pueblo reclama para sí la mayor bondad: Gamba de Palamós, de Denia, de Pollensa... Quizá sea la que mejor trato reciba por parte de nuestros cocineros, sin duda por su precio, de modo que suele servirse semicruda, que es como mejor se disfruta de sus aromas.
Langostino (Penaeus kerathurus) Es sin duda uno de nuestros mariscos míticos, casi imprescindible en bodas y mesas de Nochebuena, aunque hay varias especies con calidades bien diferenciadas. Se dice que el pueblo de Vinaroz es la cuna del langostino, aunque yo creo que son más finos los de Sanlúcar. Las variedades comerciales más conocidas son: Langostino Tigre Gigante o Jumbo (Penaeus monodom), Langostino Tigre Marrón  (Penaeus esculentus),  Langostino Tigre Verde  (Penaeus semisulcatus),Langostino Ecuatorial  (Penaeus vannamei), Langostino Marfil  (Panaeus latisulcatus). Y luego hay que diferenciar los salvajes de los de criadero, así que como para pasar página, porque ya hasta se crían en Valladolid.

QUESTIONARI DE TREBALL

1.Realitza un dibuix de les valves indicant tot el que observes,tant en l'interior com l'exterior.

Açi tenim en la imatge la part interior com la part exterior de les valves

2.Completa el seguent quadre contestant SI o  NO.
Reacció amb el HCI:Interior:SI  Exterior sense raspall:NO  Exterior raspat:SI

3.Fes un dibuix assenyalant les parts que observes externament de la clòtxina que hem separat de la petxina.Després d'obrir-ho,fes un dibuix determinant tots els elements anaòmics

El que s'observa de la clòtxina és açó.

Açí trobem els elements anatòmics.

5.Les clòtxins són animals marins de respiració aeròbica.Quins òrgans respiratoriis utilitza?Don presa l'oxigen necessari?Per on absorbeixen oxigen i cedeixen diòxid de carboni a l'aigua'
Respiren per les branques.De les partícules de l'aigua,obrint i tancant les balves,agafa l'aigua toma oxigen i expulsa el diòxid de carboni.Per les branques

6.La clòtxina que has disseccionat era viu abans d'introduir-ho en aigua calenta.Com ha pogut sobreviure de l'aigua fins que ho van traure?
Perqué quan respira a la mar absorbeix aigua aleshores sempre li queda aigua i açó pot fer que siga respirant i que continue viu.

7.Per a què serveix l'hepatopàncreas?Quina és la funció del peu en els mol.luscos bivalves?Per a què serveix la glàndula del bise ?
Per a agregar una substància que produisca el bise.Formar una corrent ,per a poder-se amagar i per a crear xicotets desplaçaments.Per a fer la digestió 

Pipet 5

Questionari de treball

A)Tinció i observació de bacteris de iogur
1.Què li ha passat a la llet? On es troben els bacteris que o fan possibles?
La llet s'ha fermentat, es a dir que ha passat d'estar en estat líquid a sòlid mitjançant unes bacteries anomenades lactobacillus bulgaricus que es el responsable de l'acidesa del iogur, i el streptococcus termophilus que es poc
productor d'àcid però molt aromàtic.Es troben a l'estructura del iogur.




2.Quin paper exerceix la calor i el va fregir en l'elaboració de iogurt?
Aixó és per a que les bacteries es poden resproduir de millor manera

3.Per què ho tenim de conservar el frigorífic i menjar-nos abans d'una setmana?
Perqué es posa roí ja que perd tota la seu acidesa i ho posem al frigorífic per a que es mantinga fred.

4.A quin tipus morfológic pertanyen els bacteris que observes en la preparació del iogur? Fes un dibuix.

A la primera foto es pot observar la bacteria de lactobacillus bulgaricus i a la segona foto observem el streptococcus termophilus. El seu tipus morfològic és el basili.

5.Els bacteris del iogurt son autòtrofes o heteròtrofes,per què?
Són heteròtrofes ja que els organismes heteròtrof són aquells que produeixen el seu propi aliment, les bacteries làctiques també necessiten de la lactosa per a poder llevar a cabo el seu cicle de vida.

6.Els bacteris del iogurt són;simbiòtiques,paràsites o sapròfites.Per què'
Són sapròfites ja que,es nutreixen a partir dels residus que procedeixen de diferents organismes vegetals o animals.Poden menjar excrements, animals morts i també fulles seques.




B)Observació de xampinyons
1.Dibuixa la mostra observada, indicant cada una de les seues parts.
Açí tenim les parts d'un bolet de la classe dels basidiomicets i ordre dels agaricals.

3.Busca informació sobre els principals bolets comestibles de la Comunitat Valenciana.
Boleto del pino:La seua carn és compacta,balnquecina,de color rosat davall la cutícula i de sabor dolç.

Bolet de neu:Excelent comestible,probablement el millor champinyó.La seua carn és abundant de olor i sabor agradable.

Matamosques:Tòxica i alucinògena,a alguns llocs la consumeixen en petites quantitats,eliminant la cutícula i després una cocció prolongada.

Parasol:Excelent comestible,possiblement la millor del seu tipus.Consequenment molt buscada,hi ha que consumir només el barret.

Peu blau:Bolet molt delicat,pot resultar un bon comestible depenent de la seua preparació.És aconsejable barrejar-la amb altres espècies.

Bolet dels Cèsars:Aquesta espècie es pot trobar davll d'encines,alcornocs,castanys i robles i també als boscos de coníferes.

Bolet dels caballers:Comestible apreciat i de gran rendiment debut a la seua mesura i carnosidad,es desarolla a pinars arenosos soterrat a l'arena o entre agulles dels pins

BIONOTÍCIA
Què fa que la Terra siga un lloc tan especial? Per què hi ha vida aquí i no en altres cossos propers com Marte? 
El " miracle " del nostre planeta blau és una sort de confluéncia de molts factors , desde la distància al Sol fins a les caracteristiques de l'atmòsfera . Resulta una clave en la capacidd de la Terra per albergar i mantindre la vida , esa clave està en les característiques del núcli , gràcies a les quals s'ha pogut generar un camp magnètic al nostre voltant.
Els investigadors es pregunten com va sorgir el camp magnètic al nostre planeta . Basicament estudiar el núcli de ferro directament , en aquests moments és una missió impossible , perquè és troba  a una profunditat de quasi 3.000km , amb una espesa i dura capa de roca que trasvessar. Así es que , per a conèixer les condicions a les quals deu estar la matèria alli davall , els científics recorren a unes ferramentes molt particulars: els encluses de diamant.

BIONOTÍCIA SOBRE L'OZÓ
Fa 2 anys , van trobar una misteriosa massa d'aigua extremadament calent a l'Oceà Pacìfic que desconcertaba als científics. El calfament de l'aigua a un àrea que abarcava 9 milions de kilómetres cuadrats desde México fins a Alaska estava alterant la vida marítima. Esa inquietant manxa , conegudad com The Blob , torna ara a ser el centre de nous preocupacions , i que és la responsable de augmentar els nivells d'ozó en la costa oest estadounidense.

L'àrea oceànica de condicions anómales es va detectar per primera vegada al 2013 , va créixer al 2014 i va alcançar la seua máxima entensió al 2015. Al realizar les medicions pertinents van comprobar que a alguns llocs de l'aigua la temperatura era 2,7 C superior a l'habitual. Aquest calfament feia mermar els nutrients dels ocèans , augmentaba els brots d'algues tòxiques i espentaba a espècies humanes a adentrar-se a l'oceà . Les foques i els lleons marins tenien que arribar més llarg per a capturar les seues preses deixant les seues críes més temps asoles. Mortes de fam , les petites en massa acudien a l'orilla .

BIONOTÍCIA
Integren cèl.ules humanes en embrions de porc per a crear òrgans.
Generar òrgans en humans o ratons no té sentit perquè són molt xicotets i amb una fisiologia molt diferent . Després de generar alguns tipus de cèl.lules mares iPSC , aquestes s'incorporaren  en embrions de porc , que posteriorment , van ser implantats a porques receptores. L'experiment es va detindre a les 4 semanes de menstruació per a evaluar la seguridad i eficacia de la tecnologia , també per questions étiques.

Alguns dels embrions van mostrar cèl.lules humanes se havien especialitzat i convertit en precursors de distints teixits , encara que la tasa i el nivell de contribució en les cèl.lules humanes en porcs va ser molt menor que en rates i ratons. Aquests resultats obtinguts gràcies a experiments amb 1.500 embrions de porc , "representen la prova de concepte d'integració de cèl.lules humanes en una espècie animal gran ".